Impresionada amb EL

Estic impresionada.

He de confessar que no perdo l'esperança de trobar una classe interessant tot i que cada any es debilita una mica més. Em justifico: sé que em vaig equivocar de carrera desde meitats de segon tot i que els dubtes ja van començar a primer. Per mi, fer traducció era arribar més lluny amb l'anglès, aprendre a dominar l'alemany i fer-me uns bons "fonaments culturals i temàtics de la traducció humanístico-literaria" (I i II). Dubtaba, abans de la decisió final, entre cursar traducció o filologia, i filologia hispànica o anglesa. I la decisió final la vaig prendre pensant que traducció englobava una mica les altres dues. Una llàstima que la carrera s'acabi centrant en saber escriure, que de fet trobo que té més de predisposició o "saber innat" que d'aprendre'n, tot i que sí s'han d'aprendre les normes i eliminar tots els errors possibles. En això, deu punts per la casa. Quant als fonaments culturals... Jo esperava classes de literatura, més denses que les del batxillerat, que ens il·lustressin en el coneixement que veiem sigui als pares, sigui a gent que admirem... una romàntica, vaja. Massa idealista, pot ser. Però és que em va tocar estudiar el realisme i el naturalisme espanyols!!! Mira que n'hi ha, d'èpoques en les que aprofundir, que tenen arrels històriques, socials, polítiques fins i tot, o èpoques de bellesa literària que es poden arribar a entendre molt millor quan algú que hi ha pensat molt més que tú t'ho explica! ...ja, hauria d'haver agafat alguna de les dos filologies... També volia alimentar el meu interès en gramàtica, sintaxi, morfologia, tot el que durant el batxillerat els professors van anar camuflant perquè no se'ls atragantés (?) als que no els agradava...
Bé, deixaré la crítica i els somnis per un altre dia, perquè el que volia dir és que estic impresionada amb la classe. Això pot sonar a piloteig descarat, però en el fons és més aviat una altra crítica despiadada a moltes altres classes: és interessant (fins al punt de tenir ganes d'anar a classe tenint en compte l'horari). Té temari variat però amb un fil comú que tot ho relaciona. Està ben explicat a les diapositives, que són el que realment explica, ampliat, en Daniel Cassany a la classe. (Ho sé, aquests haurien de ser requisits bàsics en tota classe, però jo ho veig com a molt, molt positiu ja que els requisits bàsics són en teoria, i ja sabem que a teoria i a pràctica no fem el mateix... ). Però el més important és que els conceptes de reflexió i creativitat, ofegats amb coixins d'escuma durant (quasi) tota la carrera, són considerats NECESSARIS.

Per fi!!

*suspir*