Disculpeu el retràs en l'entrega d'aquesta segona tasca: el dia de la classe estava a Tunissia de viatge de final de carrera i quan vaig tornar vaig seguir perduda durant uns quants dies. A més, no sabia què dir de les preguntes de la tasca i em faltava clarividència en fer coincidir les qüestions teòriques resumides a les diapositives amb la realitat.
Però resulta que el meu treball acadèmic també tracta(rà) sobre l'ensenyament de llengües, en concret ELE (Español como Lengua Extranjera), i mentre llegia La enseñanza comunicativa de idiomas se'm van il·luminar les idees.
Pel que fa a les teories del llenguatge, he descobert que n'he vist de tots els colors. Els mètodes i els conceptes claus de la gramàtica tradicional són el viu record de les inacabables classes d'alemany.
L'estructuralisme ha vingut a mi estudiant francès, on temps després de fer-nos memoritzar diàlegs sencers mai oblidats però poc útils (...tu le connais? oui, il est Jacques Durand, il est mon voisin, il travail à la poste...), una profesora amb poques dots directrius ens endisava en debats que acabaven sempre en discusions "en bucle" sobre les connotacions i els matissos d'una paraula llatina amb les mateixes ambigüitats en castellà o català, sovint barreja d'ambdós, només per fer-nos parlar.
Els conceptes clau de la gramàtica generativa són els que he estudiat tota la vida en l'aprenentatge de català i castellà, les estructures, la sintaxi, el vocabulari, etc.
Finalment, la lingüística textual i l'anàlisi del discurs, en concret l'enfocament comunicatiu que se li dóna, és el que he tingut dia sí dia també a les classes d'anglès.
Entre totes aquestes, la que més coneixement m'ha donat de la llengua és la gramàtica generativa, tot i que crec que en part és perquè ja portava molt de coneixement anterior donat que eren la llengua materna i l'ambiental les que estudiava. Molt còmode tampoc m'hi sentia perquè si bé a mi m'interessava molt i entenia fàcilment el que deia la professora, per la majoria de companys era una altra cosa inútil que memoritzar, amb el que les classes es convertien una repetició inacabable de conceptes i "trucs" per aprendre-s'ho.
Tot i així, he de confessar que n'he après molt també amb la lingüística textual amb l'anglès, i m'hi sento molt més còmode en aquest tipus de classe perquè hi ha interès comú, tot i que trobo molt a faltar la sintaxi, la gramàtica i moltes altres coses que acostumen a obviar-se en anglès (no només per no anglo-parlants, els mateixos nadius poc saben de la gramàtica i la sintaxi).
Finalment, crec que com més complicada és la gramàtica d'una llengua, més tradicional serà la seva metodologia perquè més gent ha de memoritzar coses molt difícils d'entendre, o d'assumir potser, i no hi ha més remei que memoritzar com a mínim les declinacions, els casos, el que sigui, molt difícils de memoritzar sense mastegar-los a consciència.
Però resulta que el meu treball acadèmic també tracta(rà) sobre l'ensenyament de llengües, en concret ELE (Español como Lengua Extranjera), i mentre llegia La enseñanza comunicativa de idiomas se'm van il·luminar les idees.
Pel que fa a les teories del llenguatge, he descobert que n'he vist de tots els colors. Els mètodes i els conceptes claus de la gramàtica tradicional són el viu record de les inacabables classes d'alemany.
L'estructuralisme ha vingut a mi estudiant francès, on temps després de fer-nos memoritzar diàlegs sencers mai oblidats però poc útils (...tu le connais? oui, il est Jacques Durand, il est mon voisin, il travail à la poste...), una profesora amb poques dots directrius ens endisava en debats que acabaven sempre en discusions "en bucle" sobre les connotacions i els matissos d'una paraula llatina amb les mateixes ambigüitats en castellà o català, sovint barreja d'ambdós, només per fer-nos parlar.
Els conceptes clau de la gramàtica generativa són els que he estudiat tota la vida en l'aprenentatge de català i castellà, les estructures, la sintaxi, el vocabulari, etc.
Finalment, la lingüística textual i l'anàlisi del discurs, en concret l'enfocament comunicatiu que se li dóna, és el que he tingut dia sí dia també a les classes d'anglès.
Entre totes aquestes, la que més coneixement m'ha donat de la llengua és la gramàtica generativa, tot i que crec que en part és perquè ja portava molt de coneixement anterior donat que eren la llengua materna i l'ambiental les que estudiava. Molt còmode tampoc m'hi sentia perquè si bé a mi m'interessava molt i entenia fàcilment el que deia la professora, per la majoria de companys era una altra cosa inútil que memoritzar, amb el que les classes es convertien una repetició inacabable de conceptes i "trucs" per aprendre-s'ho.
Tot i així, he de confessar que n'he après molt també amb la lingüística textual amb l'anglès, i m'hi sento molt més còmode en aquest tipus de classe perquè hi ha interès comú, tot i que trobo molt a faltar la sintaxi, la gramàtica i moltes altres coses que acostumen a obviar-se en anglès (no només per no anglo-parlants, els mateixos nadius poc saben de la gramàtica i la sintaxi).
Finalment, crec que com més complicada és la gramàtica d'una llengua, més tradicional serà la seva metodologia perquè més gent ha de memoritzar coses molt difícils d'entendre, o d'assumir potser, i no hi ha més remei que memoritzar com a mínim les declinacions, els casos, el que sigui, molt difícils de memoritzar sense mastegar-los a consciència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario