Em sembla molt difícil, des del punt de vista de l'estudiant, intentar extreure en base a les classes rebudes una teoria psicològica dominant en la forma de pensar i ensenyar del professor. És clar que les teories diuen el que diuen, però crec que, excepte en comptades ocasions, no hi ha una teoria psicològica "aplicable" en cada classe. De fet, ni tan sols quant a docent potencial hi ha una aplicació directa de les teories psicològiques. Suposo que és més aviat per classificar els diferents tipus d'activitats i explicar com i perquè funcionen unes activitats docents amb uns estudiants d'unes característiques concretes. Per entendre que no pot ser el mateix donar classes a nens que a adolescents, ni que a adults. Per entendre que, segons com s'entengui el concepte i l'acte de "pensar", les classes són més educatives i, per tant, més útils si es fan d'una forma o d'una altra.
Per exemple, fer un curs amb un projecte no té cap sentit si els alumnes, de 3r d'ESO per exemple, són passius i no es motiven ni que els ajudis, a més de tenir un nivell que poc s'ajusta a tot el que haurien d'haver après. En aquest cas, una teoria constructivista de la ment humana on hi ha elaboració personal a més, òbviament, de l'intent (sovint en và) d'acumular dades, per poques que siguin, faria poc més que desesperar el professor. En el mateix cas, una teoria conductista s'ajustaria més a la passivitat de l'aprenent, que no perquè el professor li digui farà l'esforç de fer cap tipus d'anlàlisi, ni lingüística ni de qualsevol altre tipus. A més, la teoria del condicionament té fàcil aplicació en aquest cas concret, ja que el 10 ò 15% de la nota va en concepte d'actitut, i aquí tenim l'estímul. La resposta, breu, que no es cansin. La qüestió ètica de modificar la conducta passa a ser una qüestió de modificar, sí, però pel benefici del respecte i l'educació.
En un altre cas, a la mateixa escola, ens trobem una classe de nois i noies de 4t d'ESO, motivats, amb un bon coneixement de la llengua i amb ganes d'aprendre. Aquí el conductisme no farà res més que desmotivar-los. Ja coneixen l'estímul i les respostes i ja no té tanta gràcia. L'edat també hi influeix, són un any més grans, acaben la ESO i ho volen fer bé. Estàn disposats a donar més, però també volen rebre, a canvi, un tracte més d'igual a igual. Els primers indicis de la maduresa que encara ha d'arribar. El socioconstructivisme, doncs, tampoc ajudarà molt, ja que, en aquests moments de la vida, per a molts, la autoritat és allò al que s'ha de tenir menys respecte. Una teoria humanista pot dirigir la classe cap a situacions comunicatives més reals, que es comuniquin (tan important és entre ells com amb el professor) amb llibertat del que vulguin; l'objectiu és que puguin començar a expresar els pensaments abstractes també en l'altra llengua, deixant els fenòmens climatològics i la redacció d'explicar què vas fer o què faràs a les vacances. I, potser, aquella idea de servir d'exemple des del costat i no des d'amunt i ser una petita influència en la personalitat que es crea en aquella llengua.
Crec, doncs, que les teories psicològiques haurien de dependre més de la forma de ser dels alumnes que de la forma de veure la vida i la ment humana dels professors.
I crec també, després de rellegir-me, que entraria jo còmodament dins els humanistes, tot i que trobo que cal adaptar-se a cada situació. Per exemple, els de 4rt no haurien pogut fer aquests avenços de no ser perquè havien fet avans els exercicis i la memorització, l'estudi al cap i a la fi, que requeria per saber el que haurien de saber.
No hay comentarios:
Publicar un comentario